A vegades, enmig d'un comiat, els petits detalls poden transformar la forma en què una família viu aquest moment tan delicat: una eina que facilita els tràmits, una experiència que acosta records compartits, o una proposta sostenible que reflecteix els valors del ser estimat.

El que potser no imagines és que moltes d'aquestes solucions ja formen part de la innovació funerària, avançant de manera silenciosa però constant, per a acompanyar millor als qui travessen una defunció.

Quan una família opta per la cremació, és normal que sorgeixin preguntes sobre la quantitat de cendres que s'obté.

No es tracta de curiositat, sinó de voler fer-ho amb cura: triar una urna adequada, repartir les cendres entre les persones més pròximes o decidir el millor lloc on dipositar-les.

Encara que cada cas és distint, existeixen dades orientatives i factors concrets que permeten entendre quanta cendra surt d'un cos humà i per què no sempre és la mateixa quantitat.

Després de la cremació d’un ser estimat, a vegades sorgeix la necessitat d’obrir l’urna de cendres. Això pot deure’s a diferents motius: escampar les seves cendres en un lloc amb valor simbòlic, traslladar-les a una altra urna més adequada o repartir-les entre diversos familiars.

La cremació és una pràctica cada vegada més comuna a Espanya i en altres països, triada per famílies que busquen un comiat íntim, pràctica i respectuosa amb el medi ambient. No obstant això, a moltes persones els sorgeix un dubte comprensible després d'haver dut a terme aquesta pràctica: com saber si les cendres són del meu familiar i no d'una altra persona.