El budisme considera la mort com un moment que forma part d’una vida cíclica, un fet natural i inevitable que no hem de témer perquè, per als budistes, la mort és el principi d’una altra vida, que s’anirà repetint en reencarnacions successives fins que assolim el nirvana. Aquestes creences influeixen en com s’entenen i s’organitzen els funerals budistes, en les característiques dels quals aprofundim avui a Stelae.
Conceptes bàsics del funeral budista
Per comprendre els funerals budistes primer cal tenir clars diversos conceptes clau que relacionen la mort i el budisme.
Nirvana
El nirvana és l’estat que assoleix una persona quan ja ha obtingut tota la saviesa espiritual per a conèixer la veritat. Per això, els ritus funeraris del budisme es consideren «ritus de pas».
En un funeral budista tibetà, es llegeix el llibre dels morts (Bar-do’i-thos-grol) a la persona difunta per donar-li les claus per al seu pas següent.
Bard
Segons el budisme, bard és l’estat intermedi de dues vides, un procés que dura quaranta-nou dies, durant els quals es fan ofrenes a la persona difunta en forma d’aliments i begudes.
Encara que el bard més conegut és el que es produeix en el procés de la mort d’una persona, en el budisme es poden distingir sis bards. La mort constitueix el segon bard: el posterior a la vida i l’anterior al renaixement.
Samsara
Samsara és un concepte que fa referència a una existència cíclica lligada a la mort, al renaixement i al sofriment. Es tradueix per ‘vagar’ o ‘fer voltes’ i es basa en l’ensenyament de Buda que el món és sofriment.
Per tant, el samsara és un laberint que té l’origen en la ignorància o en el fet de no reconèixer la realitat i, per tant, cal sortir-ne per poder conèixer la veritat i assolir el nirvana.
Ritus i cerimònies budistes
Els funerals budistes tenen característiques molt particulars que no tenen res a veure amb altres rituals de comiat de les persones estimades. El llibre dels morts indica com ha de ser un funeral budista, i estableix diverses fases en què es duen a terme una sèrie de ritus concrets.
Cal aclarir que no hi ha un ritu funerari budista únic i comú. Les pràctiques funeràries i la manera d’expressar el dol varien en cada regió. A Espanya, per exemple, s’ha simplificat molt el ritu funerari per tal d’adaptar-lo a la legislació vigent, i s’ha reduït a poc més que un funeral. A la Xina o a Mèxic, en canvi, els funerals són molt més complexos.
Oracions
Generalment, el primer pas en els funerals budistes és llegir les instruccions que haurà de seguir la persona que ha faltat per sortir de l’estat intermedi (el bard) i arribar fins a l’existència següent del cicle del samsara o fins a l’alliberament definitiu (el nirvana).
En aquesta etapa del funeral budista hi són presents els familiars i els amics de la persona difunta per reflexionar plegats sobre les bones obres que ha dut a terme la persona estimada, perquè el karma és un element fonamental en l’existència següent del cicle de vida.
Ofrenes
Després, segons els ritus dels funerals budistes, cal esperar almenys tres dies en què no es toca la persona que ha faltat, no es mou ni es pertorba. És el temps que necessita la seva consciència per a abandonar el cos completament.
La vetlla es fa a casa de la persona difunta o en un tanatori, amb el cos present; la família vesteix de blanc i els familiars van de negre o de color fosc.
Incineració
En un funeral budista tradicional, després de tres dies, els budistes prefereixen la incineració en comptes de l’enterrament, tot i que també practiquen altres fórmules, com ara:
- La inhumació.
- El sepeli en l’aigua.
- El repòs del cos en plena natura, a mercè dels ocells rapinyaires i de la seva descomposició natural.
Aquestes quatre maneres d’honrar una persona estimada quan falta, segons els ritus funeraris budistes, corresponen als quatre elements de la natura.
Pràctiques de dol budistes
Igual que passa amb altres religions, com en els funerals catòlics, després de l’enterrament o la incineració d’una persona budista es continua recordant la persona estimada. Per bé que, en aquest cas, després de la incineració, comença un calendari de cerimònies basades en la tradició vajrayana del budisme:
- Diària. Durant la primera setmana després de la defunció se celebra una cerimònia diària de pregàries.
- Setmanal. Es duen a terme cerimònies setmanals durant les set setmanes següents (quaranta-nou dies), fins que es produeixi la dissolució completa de la persona que ha faltat (que dura set cicles de set dies cadascun).
- Comiat final. És una cerimònia que se celebra quaranta-nou dies després de la defunció, en què participen els familiars, els amics i els convidats.
- Anual. Cada any, durant els set anys següents des de la defunció, se celebra una cerimònia per tal de recordar la persona difunta.
Així de complexos són els funerals budistes, que també tenen molt en compte el karma; per això, la donació d’òrgans després de la defunció acostuma a ser habitual.
