Quan falta una persona, els costums i les tradicions poden canviar depenent de la cultura o la religió. Pot haver-hi moltes diferències entre els funerals catòlics i els funerals budistes, per exemple, i un funeral àrab. La concepció de la mort en cada religió també determina els ritus que es porten a terme en cada cas. Per això, a Stelae expliquem les característiques dels funerals àrabs per comprendre’n més bé els rituals i les cerimònies.
Preparatius del funeral
Un funeral àrab es du a terme seguint els ensenyaments de l’Alcorà i de la sunna, la tradició del profeta Mahoma. Segons l’islam, la mort és un fet natural que s’ha de portar a terme com més aviat millor per tal d’alliberar l’ànima del cos. Per tant, l’enterrament té lloc durant els tres dies següents al moment de la defunció.
A més a més, la mort es considera el començament de la veritable existència i, per això, s’afanyen a organitzar un seguit de preparatius perquè la persona que ha faltat pugui començar aquesta vida.
Ritus i cerimònies dels funerals àrabs
En un funeral àrab tenen lloc diferents ritus fúnebres molt solemnes, que van des de la preparació de la persona difunta, passant pel trasllat al cementiri, fins a l’enterrament, i fins i tot els ritus i els costums posteriors.
Preparació prèvia
En primer lloc, s’organitzen els preparatius del funeral, en què es renta la persona difunta i s’embolcalla d’una manera molt determinada:
- D’acord amb la tradició islàmica, els membres adults de la família banyen la persona difunta per purificar-la (els homes banyen els homes i les dones ho fan amb les dones). Es porta a terme d’una manera molt concreta, amb un nombre imparell de banys i un nombre de passos que indiquen l’ordre en què s’han de rentar les parts del cos. A més, si es tracta d’una dona, li fan tres trenes amb la cabellera que li cauen per l’esquena. I, finalment, l’unten amb olis o perfums.
- Tot seguit, quan la persona difunta ja està neta, s’embolcalla amb una tela blanca. Es recomana fer servir tres trossos de tela blanca de cotó per als homes i cinc per a les dones.
Després d’aquest pas, un funeral musulmà no acostuma a tenir visites, tret de determinats membres de la comunitat, immediatament després d’embolcallar la persona difunta.
Funeral
El funeral àrab té lloc a la mesquita, en un servei curt i molt formal.
Abans d’entrar-hi, els assistents deixen les sabates a la porta i les dones i els homes s’asseuen a terra en zones separades. Tothom ha de vestir de manera formal i les dones, a més, s’han de cobrir el cap amb un vel o una tela i han de vestir roba ampla i de tipus modest.
Després dels cants i les pregàries de l’Alcorà, els assistents presenten els respectes a la família, però els comentaris que els facin han de ser breus i de bon gust.
Trasllat
Quan s’acaben els preparatius previs al funeral àrab, es trasllada la persona que ha faltat per enterrar-la. És normal que el trasllat es faci en un taüt de fusta sense tapa, que després no es farà servir en l’enterrament, tal com veurem en l’apartat següent.
En la processó funerària no hi participen les dones, perquè això s’associa amb les antigues ploracossos i, per als musulmans, hi ha un procés específic de «plor» que no ha de durar més de tres dies.
I un altre aspecte important, pel que fa al trasllat, és que no s’ha de fer a una altra ciutat. S’aconsella que s’enterri la persona al lloc on ha faltat.
Enterrament
En l’islam, cal dipositar la persona difunta directament en contacte amb la terra, sense taüt de cap mena, ajaguda sobre el costat dret i amb la cara orientada en direcció a la Meca.
Durant la cerimònia d’enterrament, es llegeix la primera sura de l’Alcorà i es diuen altres oracions. Al final, els assistents llancen tres grapats de terra sobre la persona morta.
Ritus posteriors
Un cop s’ha dut a terme l’enterrament al cementiri, els familiars visiten la tomba de la persona difunta uns dies clau: el tercer dia, el novè i al cap de quaranta dies.
Els familiars han de parlar bé de la persona i resar perquè, segons les seves creences, l’arcàngel Gabriel sàpiga que la persona estimada mereix rebre misericòrdia i salvar-se de l’infern. En aquest sentit, els familiars reciten l’Alcorà durant tres nits en record seu. També poden expressar el dolor, però de manera moderada. Les dones no ho poden allargar més de tres dies, tret que es tracti del seu marit. En aquest cas, el dol pot durar quatre mesos i deu dies.
Un altre costum que també es porta a terme en altres tipus de rituals de comiat és l’enviament de flors a la família després del funeral, però a la tomba no se n’hi posen.
La importància de l’alimentació durant el període de dol
Durant el funeral àrab, els familiars i els amics acostumen a portar menjar a la família d’una persona difunta perquè no se n’hagi d’ocupar.
A més a més, els veïns ofereixen les seves cases per a la vetlla i, durant aquest temps, també ofereixen als assistents un cafè molt espès que té un gust bastant amarg. Aquest gest és una manera d’expressar el disgust que senten per la defunció d’una persona estimada.
Aquest cafè també se serveix després de l’enterrament, quan s’expressen les condolences a la família. I, en aquest moment, també es menja un pa típic.
Per tant, l’alimentació també té un significat especial en un funeral àrab.
