Hi ha molts tipus de funerals arreu del món, que varien segons la regió per qüestions de tradició, cultura, religió o costums familiars. A Stelae repassem algunes de les tradicions funeràries més sorprenents.
Tipus de funerals arreu del món segons la regió
En cada zona del planeta, els tipus de funerals poden variar notablement. Què caracteritza els diferents tipus de funerals al món?
Funerals a Àsia: entre rituals i espiritualitat
Als funerals asiàtics té un gran pes la tradició. Encara que en aquesta regió hi ha molts tipus de funerals curiosos, tenen en comú la solemnitat i el respecte pels difunts, especialment per les persones ancianes. També es presta atenció a la durada: tres dies complets per honrar les persones estimades que han faltat.
Funerals a Àfrica: una celebració de la vida
A Àfrica, la mort d’una persona estimada és l’ocasió per a celebrar la vida. Encara que els rituals poden ser molt variats (per exemple, recordem un funeral àrab), és força freqüent fer festes multitudinàries, en què fins i tot es balla mentre es porta el taüt de la persona difunta.
Funerals a Europa: diversitat dins del que és convencional
Europa és una de les regions amb més variació cultural i tradicions pel que fa a funerals. En general, es fan cerimònies comunitàries en què les famílies recorden les persones amb respecte, encara que les creences i la cultura de cada comunitat marquen el tipus de funeral que es fa.
Funerals a Amèrica: cultures ancestrals i contemporànies
A Amèrica hi ha una gran varietat de ritus funeraris, tant propis com importats d’altres cultures. Cada cop són més freqüents els funerals en què, una vegada finalitzat el sepeli, els familiars es reuneixen a casa d’algun familiar pròxim per menjar (sobretot, dolços) i beure (encara que no alcohol).
Funerals a Oceania: respecte per la natura i les arrels
Com a la resta de regions, els tipus de funerals a Oceania poden variar considerablement a les diferents illes i llocs. Tanmateix, hi ha alguns aspectes comuns, com ara la celebració d’esdeveniments socials. L’enterrament s’imposa a la cremació, encara que aquesta té cada cop més pes, i les pràctiques funeràries reflecteixen les creences religioses i espirituals de les comunitats locals.
Els funerals més estranys del món
A més de les tradicions comunes en cada regió del món, podem trobar una infinitat de variants culturals i religioses pel que fa a la manera que cada societat té d’acomiadar les persones estimades que han faltat. Tot seguit repassem alguns dels funerals més estranys del món, amb curiositats cridaneres:
Funerals celestials al Tibet
En els coneguts com a funerals celestials tibetans, s’ofereix el cos de la persona morta als voltors dalt d’una muntanya. Això simbolitza el cicle de la vida i la mort.
Funerals dansaires a Ghana
Els rituals funeraris a Àfrica són molt diversos. A Ghana, per exemple, les famílies estalvien durant tota la vida per poder afrontar les despeses del funeral, que se celebra amb centenars de convidats.
Es tracta d’una celebració molt acolorida que dura fins a set dies, i en què es menja, es beu i es balla. Els taüts es personalitzen i el funeral s’anuncia fins i tot en tanques publicitàries per atraure, a més de familiars i familiars, molts curiosos.
Funerals sota l’aigua a Hawaii
Durant milers d’anys, els nadius hawaians van practicar una forma de cremació a l’aigua que feia servia aigua volcànica calenta per descompondre els cossos de les persones que morien. Les restes s’enterraven amb la creença que acollien l’essència espiritual de l’ànima.
Aquest tipus de funerals va deixar de practicar-se, però l’any 2022 Hawaii va legalitzar la cremació a l’aigua, que fa servir un sistema per a accelerar el procés natural de descomposició del cos. Al final del procés, les restes s’incineren i es lliuren a la família, per la qual cosa es considera un funeral ecològic.
Enterraments a les torres del silenci a l’Índia
Els parsi, un grup ètic de l’Índia, es basen en els ensenyaments del profeta Zoroastre. Aquesta religió els obliga a ser respectuosos amb els quatre elements de la natura: aigua, aire, terra i foc. Per això, no poden enterrar ni llançar a l’aigua les persones estimades que han faltat, ni i tampoc poden incinerar-les.
Als seus funerals, col·loquen els difunts dalt d’una torre, que anomenen dakhma o ‘torre del silenci’, i deixen que els ocells carronyaires els devorin els cossos. Després, deixen que els rajos de sol calcinin els ossos calcinats de manera natural.
El ritual de les mòmies a Papua Nova Guinea
L’ètnia minoritària dels dani, a les muntanyes de Papua occidental, conserva la tradició de l’embalsamament en els ritus funeraris. Ho fan mitjançant el foc, aprofitant la calor per a assecar l’oli que s’escampa sobre el cos de la persona morta.
Després de ser embalsamada, es conserva la persona difunta gràcies al fum i a l’oli animal, i la mòmia és decorada amb ullals de porc senglar al voltant del tors i amb un plomall de plomes. Als homes s’hi afegeix el koteka, un carabassó sec que cobreix el penis.
El difunt momificat es manté en una cabana anomenada honai, on alguns familiars passen les nits vetllant la persona estimada morta. Aquesta tradició, però, s’està perdent.
