Què és una herència i quants tipus n’hi ha? Descobreix amb Stelae tot el que fa referència al procés successori: parts de l’herència, impostos, despeses i molt més.
Què és una herència?
Segons la definició del diccionari, una herència és el “conjunt de béns, drets i obligacions que, quan mor algú, es poden transmetre als hereus o als legataris”.
En termes jurídics, això es tradueix com la transmissió de béns d’una persona difunta als hereus, que tindran dret a posseir-los totalment o parcialment en funció de les regulacions que s’especifiquen en el dret de successions.
Qualsevol persona que no estigui incapacitada per llei pot deixar una herència; és a dir, convertir-se en testador.
Quins tipus d’herència hi ha?
Ara que saps què és una herència, també has de saber que, a Espanya, les herències es regulen al Codi Civil, que, en l’apartat de dret successori, estableix que una herència es divideix en tres parts iguals: legítima, de millora i de lliure disposició.
És important conèixer les particularitats que pugui haver-hi en cada comunitat autònoma, ja que la quantia de les parts d’una herència pot ser diferent segons si es tracta d’una regió o una altra, per bé que la norma general estableix un terç del total del patrimoni per a cadascuna.
Vegem en què consisteix cada part d’una herència:
Herència legítima
El Codi Civil blinda un terç del total dels béns que s’hereten perquè es reparteixin a parts iguals entre els descendents directes o els hereus forçosos de la persona difunta.
Sobre aquesta part de l’herència, el testador no pot imposar cap modificació pel que fa a com es reparteix, tret que algun hereu forçós sigui desheretat, cas en què s’han de complir uns determinats requisits que també es recullen en la normativa vigent.
Herència de millora
La llei estableix que es pot repartir un terç de l’herència segons l’última voluntat de la persona difunta, amb la finalitat de millorar la porció de l’herència que correspon als hereus directes.
Es pot aplicar com a millora a favor d’algun dels hereus forçosos o més d’un (mai a tercers) i en la proporció individual que el testador vulgui; per tant, pot afavorir alguns dels hereus, perquè no és obligatori que el repartiment es faci a parts iguals.
En cas que no hi hagi testament, aquest terç es repartiria a parts iguals entre els hereus forçosos i, per tant, se sumaria a la legítima.
Herència de lliure disposició
Pel que fa a la tercera part d’una herència, la persona difunta pot repartir-la amb total llibertat. Això significa que fins i tot pot transmetre els seus béns a persones que no siguin de la família.
Per a deixar constància d’aquesta voluntat, és fonamental fer testament. En cas contrari, s’aplicaria el sistema de l’herència legítima en el repartiment de tots els béns; és a dir, a parts iguals entre els hereus forçosos o els descendents directes.
Quins tipus d’herències hi ha a Espanya?
Tenint en compte tot el que hem dit, podem establir dos tipus d’herències a Espanya: testamentàries i intestades.
Herència testamentària o testada
Quan una persona especifica l’última voluntat en un testament, es diu que el procés hereditari és una herència testamentària. En aquell document s’establirà el repartiment dels béns, tot respectant els límits legals de què ja hem parlat.
Entre els tipus d’herència, la testamentària sempre és l’opció més bona si vols evitar processos successoris complexos a les persones que estimes.
Herències no testamentàries o intestades
Si la persona difunta no ha deixat testament o si el testament ha estat anul·lat, es diu que el procés hereditari és una herència intestada i, per tant, la designació d’hereus i com es repartiran els béns s’estableix segons l’ordre de prioritat que estableix la llei:
- Fills i descendents directes, que reben els béns a parts iguals.
- Ascendents (quan la persona difunta no té descendents).
- Cònjuge vidu (si no hi ha descendents ni ascendents i segons uns criteris determinats).
- Germans i nebots.
- Oncles carnals.
- Parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat.
- L’Estat (en cas que no hi hagi cap dels hereus anteriors).
Quins impostos afecten una herència?
Una herència no només suposa la transmissió de béns i drets, sinó també d’obligacions, i això implica el pagament de determinats impostos per a poder heretar.
Els gravàmens més coneguts són l’impost de successions i la plusvàlua municipal, que són les taxes que suposen un desemborsament més gran per als hereus.
- L’impost de successions grava el guany patrimonial que s’hagi obtingut i s’ha de pagar en un termini de sis mesos des de la defunció.
- L’impost de plusvàlua municipal s’aplica quan s’hereta un habitatge, i també s’ha de liquidar abans dels sis mesos.
Has de tenir en compte que l’herència com a tal no s’ha d’incloure en la declaració de la renda, però sí els possibles beneficis que puguis obtenir dels béns heretats. Per exemple, si heretes una casa i la llogues.
I recorda, també, que en cada comunitat autònoma poden variar aquests impostos i, depenent de quina regió es tracti, pot ser que fins i tot no n’hi hagi.
Quines despeses té una herència?
A més del pagament dels impostos corresponents pel fet d’heretar, és habitual que els hereus també hagin d’assumir el pagament d’altres despeses. Per exemple, les despeses fiscals, les despeses de notaria o del Registre de la Propietat.
Únicament es deslliuren de pagar els impostos i les despeses els hereus que renunciïn a l’herència que els correspongui per llei o que els hagi assignat el testador.
