Coneix amb Stelae quins tipus d’hereus hi ha i quins drets i quines obligacions tenen quan falta una persona estimada.
Què és la figura de l’hereu en una herència?
Els hereus d’una herència són aquells que adquireixen els béns d’una persona quan mor. Però un hereu no només rep béns i drets, també assumeix obligacions, perquè també s’hereten les possibles càrregues que hagi pogut generar aquella persona en vida.
Una persona pot disposar dels béns abans de la defunció i fer un testament, però també pot passar que falti sense haver fet testament, una situació que dona lloc a diferents tipus d’herència i, per tant, també d’hereus.
Quins tipus d’hereus hi ha en una herència?
Segons el Codi Civil, que regula aquest aspecte en la legislació espanyola, hi ha diversos tipus d’hereus. Podem diferenciar-los segons aquests criteris:
- Si hi ha testament o no: hereus testamentaris o hereus ab intestato (intestats).
- La qualitat amb què s’hereta: hereus forçosos o legitimaris, voluntaris i per substitució.
- L’objecte que s’heretarà: a títol universal, de manera particular o legatària i usufructuària (amb dret de gaudi).
Tot seguit veurem en què consisteixen els principals tipus d’hereus que estableix la normativa espanyola:
Hereus legítims
El Codi Civil indica quines persones han d’heretar quan falta un familiar. En la coneguda Llei legítima s’estableix una classificació de persones que legalment tenen dret a rebre una herència.
Els hereus legítims són, en aquest ordre, els fills i els descendents, els pares i els ascendents, el cònjuge, els germans i els fills de germans, altres parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat i, en última instància, l’Estat.
Un hereu legítim pot ser forçós o no forçós. Si no hi ha cap hereu forçós ni tampoc testament, els hereus seran la resta d’hereus legítims, segons l’ordre que acabem d’indicar.
Hereus forçosos
Els hereus forçosos són, en aquest ordre, els fills i els descendents respecte dels pares i els ascendents, els pares i els ascendents respecte dels fills i dels descendents, i la vídua o el vidu, d’acord amb el que s’estableix en article 807 del Codi Civil.
La legislació no permet que el testador pugui fer el que vulgui amb l’herència al cent per cent. Encara que no vulgui, hi haurà una part de l’herència que obligatòriament heretaran els fills (per bé que poden donar-se altres situacions excepcionals en què es desheretin legalment). Aquesta part de l’herència és el que coneixem com la legítima i és una proporció de l’herència que rebran els hereus forçosos tant sí com no.
Hereus testamentaris
Els hereus testamentaris són aquells que la persona difunta ha designat en un testament. En aquest cas, s’haurà d’aplicar la voluntat del testador tant en beneficis com en possibles limitacions.
El cas contrari és el dels hereus ab intestato o intestats, que són els que no han estat designats en un testament perquè no n’hi ha. En aquest cas, es designen com a hereus en l’aplicació del que es disposa en la llei sobre l’ordre de successió.
Quines responsabilitats tenen els tipus d’hereus d’una herència?
Tal com hem dit, els béns, els drets i les obligacions no s’extingeixen quan falta una persona. Per tant, un cop s’accepta una herència, els hereus també assumeixen les responsabilitats que en deriven.
Això vol dir, per exemple, que els hereus es fan càrrec dels possibles deutes de la persona difunta, com pot ser una hipoteca, però també de les responsabilitats tributàries, com ara el pagament de l’IRPF fins a la defunció.
Quins drets tenen els tipus d’hereus d’una herència?
Els hereus adquireixen béns i drets. En aquest últim cas, un dels exemples més freqüents d’aquests drets és el de gaudi. És habitual que el cònjuge de la persona difunta esdevingui usufructuari.
També pot haver-hi altres tipus de drets, com ara el de participar en la presa de decisions relacionada amb l’herència, el de ser informat sobre l’inventari de béns heretats o d’altres assumptes relacionats amb la successió, etc.
Quan pot un hereu renunciar a l’herència i com pot fer-ho?
Un dels drets dels hereus en els diferents tipus d’herència és el dret a renunciar-hi. Aquesta renúncia s’ha de fer seguint uns procediments legals i s’ha de comunicar a la resta de parts interessades en la successió.
Un cop falti una persona, els hereus poden formalitzar la renúncia a l’herència en qualsevol moment, ja que el Codi Civil no estableix cap limitació de termini per a renunciar-hi. Així doncs, l’única condició que hi ha és que han d’haver transcorregut, almenys, nou dies des de la defunció de la persona estimada per a poder dur a terme aquest tràmit.
Això sí, es recomana renunciar a l’herència abans que prescrigui l’impost de successions i donacions (que pot variar en cada comunitat autònoma). Altrament, si aquest termini ha conclòs, s’interpretarà que la persona que renuncia a l’herència l’havia acceptat i, després, l’ha cedit, i això comporta una càrrega fiscal.
